Nacionalismes imperials

Els nacionalismes de casa ―el català, el basc, el gallec…― venen del despertar dels pobles al vuit-cents, impulsats pel principi d’autodeterminació que va corroir els imperis europeus i portar als processos de descolonització. Són nacionalismes de desagregació, exactament al contrari dels impulsos imperials de les grans potències del segle XXI. Aquestes, segons Odd Arne Westad, destacat historiador de la Guerra Freda, es regeixen per “la idea que constitueixen una nació amb qualitats i missions particulars, dret a la influència internacional i prerrogatives per dominar les seves regions” (The Coming Storm Power, Conflict and Warnings from History, Penguin, 2026).

Seguir leyendo