Setembre: sospirs a la llum de la lluna i aire condicionat

Una vida són molts dies, va dir la Rodoreda un dia que s’havia espatllat l’ascensor. El mes de setembre, en principi, sempre en té (espereu, que faig allò de comptar nusos dels dits) (i espereu que ara ho corroboro amb el calendari de l’ordinador) 30. Diuen que és tan dolent tenir massa plans com no tenir-ne cap. És una bajanada monumental, no té cap mena de sentit. Si tens molts plans, pots triar quin et ve més de gust. Si no en tens cap, només pots jugar a tibar-te els pèls del cul i veure quin cedeix. Qui ha escrit això tan ordinari? Jo no. Seguim.

Seguir leyendo